diumenge, 24 de maig del 2009

Picant l'ullet a Tarantino

Quentin Tarantino, un del cinematògrafs més inquietants i punxagut, un agitador de consciències i un símbol per a molts. Tarantino deu ser una persona que mai para quieta, en constant ebullició i una revolució interna permanent. Sempre ha tingut la virtud de no deixar indeferent a ningú, genera opinió i, sovint, polèmica. Per això i moltes altres coses més, és un crack mediàtic, que diria l'amic president Laporta. De totes maneres, en Jan aquí no hi pinta res. No volia posar punt i final al curs acadèmic sense donar una pinzellada i, similar a un homenatge, al Tarantino.

Aquesta setmana el director nordamericà ha donat a llum a l'última obra: Inglorious Basterds. Pel que he llegit, no ha acabat de convèncer la crítica. Reconec que algunes pel·lícules de Tarantino no m'han omplert del tot, Death Proof, per exemple, però el que és innegable és la capacitat que té de no deixar mai ningú indeferent. Controvèrsia en els diàlegs i, sobretot, per mi, el punt d'histèria i bogeria col·lectiva que traspuen el seus films. I un amic meu i també company de pis va arribar un dia qualsevol, després de la seva jornada acadèmica, amb el nou tràiler de la nova pel·lícula. Que no hagi agradat a la crítica, ho entenc perquè tot és subjectiu, però que aquest petit fragment ja és pertorbador, això que ningú m'ho tregui de les mans. Per favó.

Heus aquí l'esmentat tràiler: Pura esquizofrènia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada