Des del l'any 2004 el Museu de la Ciència de Barcelona va passar a denominar-se Cosmocaixa Barcelona, a partir de la remodelació a càrrec de l'Obra Social Fundació La Caixa*, que va multiplicar per quatre la superfície del museu.L'interior de l'espai alberga un llarg recorregut pels diferents àmbits de la ciència mitjançant un llenguatge planer per orientar i explicitar uns continguts que, a ulls del visitant general, seria de difícil comprensió. El museu -permanent- es constitueix en cinc espais, dels quals en destacaré dos: el bosc inundat i la sala de la matèria. El primer és, com el seu nom indica, un bosc amazònic brasiler summergit a l'aigua. Més de 1.000 m2 de flora i fauna i més de 100 espècies autòctones. A més de la visió submergida, el visitant pot tenir una vista subterrània i aèria, i fins i tot de pluja tropical. L'altra part que més em va impressionar va ser la Sala de la Matèria. En aquesta, el públic pot ser partícep amb les pròpies mans l'evolució de la matèria, de tot allò que ens envolta. La participació activa és l'aspecte que més atreu al vingut. Això fa que cada experiment que es proposa estigui envaït per una massa de joves escolars. El Cosmocaixa és una cita inaludible per escoles i instituts.
Més enllà de l'interès que a un li pot suscitar el museu, m'agradaria girar al voltant de les obres socials que La Caixa i altres caixes d'estalvi "sense ànim de lucre", que han de destinar els beneficis al final de l'any a obres benèfiques. D'aquí ve que La Caixa ofereixi una xarxa de museus i exposicions -CaixaForum i CosmoCaixa- per tot l'Estat espanyol, un paquet d'ajudes i subvencions a diferents estrats socials o programes de voluntariat a diversos llocs del món. Dit d'una altra manera, bescanvien l'esclavatge i usurpacions d'uns pel potenciament de la cultura i les bones accions, i fer així un rentat d'imatge interessat.
*No seré jo, un jove i embrionari de la vida, qui enllaci en un blog cultural de minç abast les obres d'una caixa d'estalvis.
Segueix...
