L'electrònica, el xumba-xumba. Tots aquests nous corrents musicals sorgides arran de la digitalització ha generat milers d'aficionats arreu del món. Discoteques plenes a vessar, festivals infinits. La música electrònica ha fidelitzat a milions de persones i s'ha convertit en un moviment de masses. Tot això està molt bé, nous gèneres i noves sensacions.
Però què millor que fer un petit apropament a una cultura musical ben diferenciada, amb les arrels ancorades als anys 50 a Kingston, capital de l'illa caribenya de Jamaica, en aquelles dates encara colònia britànica. Aquells jamaicans es reunien en carrers i places dels barris i muntaven soundsystems, grans equips de so força primitius, per escoltar les últimes novetats que els arribaven dels EUA. Comencen a experimentar amb el rythm & blues i jazz amb els estils musicals autòctons de l'illa com el mento o el calypso. D'aquesta fusió en neix l'ska. Un estil que agafa la síncope del reggae, el vent metall del jazz i ho remou per crear un estil genuí i que ràpidament va deixar segell allà on van arribar els jamaicans immigrants. I és que arran dels fluxos migratoris de Jamaica cap al Regne Unit, l'ska va entrar per les portes d'Europa.
The Skatalites, el grup genuí de l'ska per antonomàsia
Els sons jamaicans es van barrejar anys més tard a les principals ciutats britàniques amb el naixement del punk, donant lloc a la segona onada (Two tone) de l'ska als anys 70. Ja en la dècada dels 90 el hardcore i el punk-rock també es van afegir a la festa i, d'aquesta manera, la tercera ona ja era una realitat.
The Specials, una de les bandes més representatives del Two Tone
The Toasters símbol de la tercena onada,
A dia d'avui, l'ska i el seu germà bessó, el reggae, segueix evolucionant i l'electrònica també ha deixat petjada. El dub, el ragga són alguns estils que han aconseguit unir dos camins musicals en noves propostes.
BDF en concert, una mostra del Dub.
Però què millor que fer un petit apropament a una cultura musical ben diferenciada, amb les arrels ancorades als anys 50 a Kingston, capital de l'illa caribenya de Jamaica, en aquelles dates encara colònia britànica. Aquells jamaicans es reunien en carrers i places dels barris i muntaven soundsystems, grans equips de so força primitius, per escoltar les últimes novetats que els arribaven dels EUA. Comencen a experimentar amb el rythm & blues i jazz amb els estils musicals autòctons de l'illa com el mento o el calypso. D'aquesta fusió en neix l'ska. Un estil que agafa la síncope del reggae, el vent metall del jazz i ho remou per crear un estil genuí i que ràpidament va deixar segell allà on van arribar els jamaicans immigrants. I és que arran dels fluxos migratoris de Jamaica cap al Regne Unit, l'ska va entrar per les portes d'Europa.
The Skatalites, el grup genuí de l'ska per antonomàsia
Els sons jamaicans es van barrejar anys més tard a les principals ciutats britàniques amb el naixement del punk, donant lloc a la segona onada (Two tone) de l'ska als anys 70. Ja en la dècada dels 90 el hardcore i el punk-rock també es van afegir a la festa i, d'aquesta manera, la tercera ona ja era una realitat.
The Specials, una de les bandes més representatives del Two Tone
The Toasters símbol de la tercena onada,
A dia d'avui, l'ska i el seu germà bessó, el reggae, segueix evolucionant i l'electrònica també ha deixat petjada. El dub, el ragga són alguns estils que han aconseguit unir dos camins musicals en noves propostes.
BDF en concert, una mostra del Dub.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada