De pells i pandores

Sempre he estat d'aquells que ha cregut fermament en el nacionalisme polièdric. Avalador del "per què anar a buscar a fora el que ja tenim a casa", moltes vegades aplico aquesta qüestió retòrica a diversos aspectes aspectes que m'interessen. I la lectura n'és un exemple. El bombardeig de best-sellers vinguts d'altres països -de sublim qualitat- sovint no tenen res a envejar dels escriptors de casa nostra. En aquest punt m'agradaria escriure aquest nom: Albert Sánchez Piñol.

Ara per ara, vingués un extraterrestre -suposant que mai ha llegit cap llibre tot i saber llegir- i em preguntés quin llibre li recomanava, no ho dubtaria. "La pell freda" i "Pandora al Congo". Les dues obres d'aquest antropòleg africanista són meravelloses, màgiques, singulars i vives. Les dues novel·les escrites en català que més m'han fet volar la imaginació. La primera és solitària, freda, sigil·losa però tensa: un far i un farer en un entorn que es torna hostil. La segona és a les antípodes climàtica, tot i que amb similituds: tropical, tronada i convulsa. En ambdues, personatges desquiciats, abandonats i terribles poblen uns textos dignes de pantalla gegant. Ho tenen tot pel guió perfecte: sexe, violència, amor, solitud, grandesa. Segons vaig sentir la versió cinematpgràfica estava al caure però mai s'acabava de confirmar en la seva plenitud. Finalment, les superproductes s'han apoderat d'aquest èxtit internacional i el rodatge de "Cold Skin" es preveu pel març de 2010. Per ser sincer tenia la sensació que ell s'havia negat i això és el que havia escrit fins que ho he buscat: " A Sánchez Piñol li han arribat ofertes per fer-ne la versió cinematogràfica i ell les ha declinat. Chapeau. Pel cine el que és dels cines i per la literatura el que pertany a la literatura. I que no se'n parli més". Nyam-nyam paraules in situ.