dimarts, 3 de març del 2009

Genocidi històric i cultural

"Van ser saquejats set mil anys de civilització". Així de clar va definir un treballador del Museu Nacional d'Antiguitats de l'Iraq el saqueig i destrucció del 80% de les 170.000 peces exposades, davant la passivitat de les tropes angloamericanes, que estaven en l'inici de la invasió de l'Iraq l'abril del 2003. El caos s'havia apoderat de Bagdad, la capital iraquiana, i una batuda de saquejadors van irrompre al Museu emportant-se relíquies de valor incalculable pertinents a les cultures sumeria, acàdia, babilònica i assiria, a més de textos islàmics únics. També preservava objectes de Pèrsia, l'Antiga Grècia, l'Imperi Romà i diferents dinasties àrabs.

El passat 24 de febrer el Museu va reobrir les portes al públic 6 anys després del saqueig. Les sales del Museu, construit el 1926, han estat rehabilitades i millorades mentre que s'han recuperat 6.000 de les 15.000 peces furtades, segons va confirmar el ministre iraquià de Turisme i Antiguitats, Qahtan Abbas. (Més informació sobre la reobertura).

La mirada objectiva i informativa d'aquesta realitat només comprèn un robatori orquestrat aprofitant les circumstàncies especials i extraordinàries d'un moment: el desconcert de l'entrada de les tropes angloamericanes -amb el suport de soldats de països com Espanya, Austràlia, Dinamarca o Polònia, entre d'ltres-
en territori iraquià en busca d'unes armes d'abast massiu que amenaçaven EUA i els seus aliats, amb l'excusa d'un suposat reajustament d'un país en mans del dèspota Saddam Hussein, i amb la intenció d'apoderar-se de les terres fèrtils en combustible fòssil. Ingredients suficients per donar el tret de sortida de l'anomenada Guerra d'Iraq.


Ara bé, intel·lectuals, directors de museus i col·leccionistes a petita escala, i organitzacions d'arqueologia, centres d'investigació històrica i arqueolgia, i fins i tot, l'UNESCO, van advertir al Pentàgon de l'exquisit llegat arqueològic mil·lennari que contenia les vitrines del Museu. Tot i així, i després del saqueig, les autoritats nordamericanes van al·legar haver estat sorpresos pels lladres.

Aquesta ignorància i desprestigi cap a la riquesa cultural és només una prova més de la desidia instal·lada en l'imaginari col·lectiu noramericà - derivable a occidental -, representat internacionalment amb la presència i actuació de tropes que pendulen pel món en nom d'una contradictòria llibertat. El saqueig, previsible i consentit alhora, rau en el mateix nivell que la passivitat invasora. Els museus són exposicions del patrimoni cultural d'una regió, la més alta expressió de l'esplendor d'una època, i per aquesta raó han d'estar sotmesos a una protecció mundialment reconeguda. La cultura que habita els museus és el denominador comú de la nostra era, allò que el temps ens ha donat, i que ens ha fet avançar en els anys que fa que trepitgem aquest planeta. Per gràcia o desgràcia, el relleu ha arribat a les nostres mans i som nosaltres, ara, qui ens toca preservar-lo fins a properes generacions. Malgrat tot, l'afany econòmic dels peixos grossos dels principals països del món, visible gràcies a l'interès mundial pel petroli, sembla entestat a posar entrebancs en aquest camí del patrimoni cultural per manternir-se intacte i original. L'hegemonia del diners i el poder ens retorna als nostres orígens més primaris, capaços de deixar morir interessadament, a tocar, l'extens llegat cultural que porta la humanitat a les esquenes.

Algunes peces exposades
del Museu





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada