dilluns, 23 de febrer del 2009

1609-2009

D'aquí uns quaranta dies - 9 d'abril- es compliran 400 anys que Felip III d'Espanya va firmar el decret que obligava a la població morisca, uns 300.000 habitants, marxar del país per la via forçosa (www.1609-2009.es). És cert que en 400 anys l'estat de les coses ha canviat, i molt, però la frase que "la història és cíclica" es compleix en tota regla. Els fluxes migratoris són una constant en la nostra era, una era cada vagada més homogeneïtzada, i aquests són provocats per uns motius que no s'allunyen massa dels que van forçar a la minoria morisca a abandonar els regnes espanyols el 1409, si més no, en la vessant més profunda
(L'expulsió del moriscos).


L'estereotipació i a l'hora desconfiança d'allò desconegut, el món islàmic en aquest cas, és un sentiment que sempre ha estat present en les contrades que delimiten la geografia espanyola. Fa quatre segles la presència morisca ja era contemplada com una possible disminució i alteració de la seguretat nacional, sensació multiplicada per la rebel·lió de les Alpujarras i les aparicions del pirates berberiscos. Ara per ara, el lligam erroni entre islam i fonamentalisme ha generalitzat de manera indiscreta l'assentament de milers de persones d'origen estranger en territori espanyol, i bona part procedents de països islàmics, com una amenaça creixent cap a la integritat nacional. S'obvia i es demereix l'oportunitat de crear una possible aliança entre civilitzacions enfrontades per sistema.

L'afany de cristianització de les autoritats espanyoles d'uns habitants humils que poblaven les zones més perifèriques i pobres de les ciutats té un clar referent a la suposada "modèlica" occidentalització que volem inculcar als nousvinguts d'orígens i costums radicalment diferents als autòctons. Moltes vegades, aquest procés d'occidentalització, l'adequat i l'exemple a seguir als ulls d'occident, és transmès sense el respecte que es mereix una de les civilitzacions que ha deixat un major llegat, tant de valor intel·lectual com artístic o arquitectònic.

Per últim, l'any 1609 Espanya vivia immersa en una devallada econòmica deguda a una dismunició de recursos provinents de les colònies americanes. Els moriscos es dedicaven a treballar les terres de propietat noble, d'igual tasca que el campesinat, que observaven amb recel la població morisca, atorgant-li's les causes de la mala situació. Alguns sectors de la societat afectats per les altes taxes d'atur han posat a la població estrangera en el punt de mira del malestar general, sota algun que ja antic tòpic xenòfob i que no cal anomenar, sense fer un anàlisi profund i acurat. Aquesta equivocada relació directe entre problema i immigrants ha provocat l'auge de vells partits de tendència neonazi (Informació relacionada).

Així, crec que la cultura occidental, i per tant l'espanyola, hi ha passat massa vegades per sobre , sense tenir en compte la cultutra islàmica en les diferents etapes que els seus valedors han habitat la terra on vivim ara per ara. Aquestes etapes, per uns o per altres, han tingut un final xocant i que han alimentat encara més els prejudicis, vius fins als nostres dies. L'existència de dues cultures d'arrel totalment oposada en un mateix territori mai no ha estat un labor fàcil -la història ho ha confimat-, però ningú ha fet un pas endavant per la convivència i el concili d'uns i altres. D'aquesta manera he intentat afirmar que la història es repeteix, però si no es repeteix poc li falta. Els 400 anys de l'efemèride mai no seran dignes de celebració, però sí per al record.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada